Cada any, OFFF Sevilla ofereix als artistes un llenç en blanc, convidant-los a donar forma a la seva visió. Per a l'edició del 2024, vam omplir aquest espai honorant l'ànima de Sevilla: el Flamenc.

No una interpretació literal, sinó el nostre propi ritme visual. Vam construir una història que batega amb geometries abstractes i emoció, inspirant-nos en una forma d'expressió artística tan complexa com captivadora.

Explicar una història del Flamenc des de fora estant? Complicat però gratificant. Ens va permetre explorar una forma d'art profundament lligada a Sevilla, però capaç de transcendir fronteres geogràfiques i ressonar entre generacions i cultures. Així que vam escoltar. Vam observar. Vam aprendre. I després vam elaborar amb cura els visuals i la música, assegurant-nos que cada detall servís la història.

Per donar-li vida, vam recórrer a la geometria. Patrons mudèjars, cartells de la Feria, paisatges urbans reinventats en formes agosarades i minimalistes. La paleta? Arrelada en el real: el sol, el cel, els arbres i les ombres de Sevilla. Cada to, cada forma, cada fotograma tenia una funció. Fins i tot els crèdits. En lloc d'integrar-los a la ciutat mateixa, vam deixar que una bulería prengués el control: un outro energètic que va cosir tota la peça.

Pel que fa al so, el Flamenc va marcar el camí. La guitarra va ser la nostra guia, ressonant a través de l'Alcázar, per Triana, fins al compàs final de la Soleá. L'animació va seguir el mateix camí. La ballarina es va moure primer, després va arribar la veu, la guitarra, la percussió: cada transició fluint cap a la següent com un compàs ben assajat.

Alguns projectes es queden amb tu. Aquest ho va fer. No només per l'ofici, sinó per les converses que va generar. I aquestes converses? Encara continuen. Hem compartit més reflexions en una peça de seguiment que aprofundeix en el procés, els comentaris rebuts, i tot el que hi ha pel mig. Si tens curiositat, visita el nostre blog per llegir-ne més.